La Ruta del Ferro als Pirineus

El patrimoni industrial vector de cohesió regional

La Ruta s’emmarca dins la filosofia i les pautes de l’Institut Europeu d’Itineraris Culturals de fomentar una major unitat entre els seus membres a través del camp de la cultura i, alhora, promoure la unitat i la diversitat de la identitat europea. És essencial per a les noves generacions prendre consciència d’una identitat i d’uns valors comuns europeus. Per arribar a identificar aquests valors, cal promoure el patrimoni com a reflex de la història per tal de trobar els vincles que uneixen diferents regions i cultures.

En un context general de presa de consciència creixent de la importància del valor i de la fragilitat del patrimoni industrial, diverses regions pirinenques iniciaren uns projectes sobre la història de la siderúrgia. A diferència d’altres contrades nord europees que adoptaren el sistema indirecte i els alts forns, fins a les darreries del segle XIX, els Pirineus, amb altres territoris del sud europeu, es mantingueren fidels a la reducció directa amb la qual s’obtenia el ferro amb el mineral en una sola operació sense passar per la fase de la colada. Els estudis mostren que aquesta via fou escollida per les comunitats i pels mestres de farga perquè era el procediment que millor s’adaptava a l’entorn econòmic i social de les fabriques. Progressivament, els obrers introduïren unes innovacions que podien ser importades (intercanvi de idees) o resultar d’una millora dissenyada pels propis obrers locals. La gran varietat de les respostes tecnològiques permet establir unes clares diferenciacions geogràfiques i cronològiques, però, en tots els casos, es mantingué l’estret lligam entre la indústria i l’ecosistema ja que el baix forn s’alimentava amb el carbó vegetal obtingut en els boscos propers de les fàbriques i els rius proporcionaven la força motora. Finalment, a les acaballes del segle XIX i al XX, aquesta indústria muta par mantenir els seu paper en el mercat europeu del ferro.

L’evident parentiu de les diferents siderúrgies pirinenques confereix una clara unitat temàtica a aquesta regió que uneix l’Atlàntic a la Mediterrània. Els intercanvis tecnològics i comercials transcendeixen les fronteres regionals o estatals. Aquesta cultura industrial compartida evidencia la convergència d’interessos entre els programes patrimonials desenvolupats als Pirineus (Andorra, Catalunya, País Basc, Arieja i Aquitània) i fonamenta la xarxa de col·laboració transnacional que obtingué la certificació d’Itinerari Cultural Europeu. La seva finalitat és compartir les experiències i les competències en l’àmbit de la conservació i la difusió del patrimoni siderúrgic, de les mines i del paisatge del ferro.

L’interès i el potencial del projecte global ha portat les administracions implicades (govern, regions, comunitats de municipis i ajuntaments), a reiniciar les estratègies transversals. La iniciativa s’ha consolidat amb la constitució d’una associació internacional, La Ruta del Ferro als Pirineus, amb vocació patrimonial i turística. Actualment, entre museus, centres d’interpretació, monuments i itineraris, la xarxa reuneix 21 recursos culturals que mostren els diversos sistemes de producció i de transformació del ferro, com també l’ùs i l’aprofitament d’aquest metall. La vocació de la xarxa és crèixer cap a d’altres regions que comparteixen una realitat històrica propera per tal de constituir un fòrum representatiu obert als professionals que comparteixen la mateixa preocupació: protegir i posar en valor la memòria del patrimoni siderúrgic, de les mines i del paisatge del ferro mitjançant la creació de productes culturals comuns dirigits al món educatiu i al gran públic.

© 2020 Ruta del Ferro als Pirineus - Tots els drets reservats - Avís legal i política de privacitat - Política de cookies